The best MTB trails around Malgrat De Mar

Església de Sant Llop d'Hortsavinyà El document més antic on s'esmenta Hortsavinyà és del 1101, i el primer de l'església, del 1301, si bé la primitiva esglesiola podria ser del segle IX o X. La major part de l'edifici actual és del segle XVIII. Sant Llop n'és el patró (1 de setembre), i per això se celebra la festa major en aquestes dates, coincidint amb el primer diumenge del mes. I si sant Llop és el patró de l'església, santa Eulàlia ho és del poble, i pels volts del 10 de desembre se celebra la festa major petita d'Hortsavinyà. Tradicionalment, sant Llop fou l'encarregat, en la fe cristiana, de guarir el mal de coll i l'afonia, i se'l relacionava amb alguns comportaments dels llops. Tot això ens porta a cercar els seus orígens en un personatge precristià, el pare Llop, un home que convivia amb un ramat de llops a les muntanyes. Una vegada a l'any baixava a les masies a cobrar un tribut, que calia pagar si es volia evitar l'atac dels llops al bestiar i a les persones. També era creença general, segons podem llegir als bestiaris medievals catalans, que si un home veia un llop abans que el llop a ell, la bèstia restava muda per sempre més, però si era el llop qui el veia primer, qui perdia la veu era l'home. Això darrer es produïa per l'ensurt que patia la persona en trobar-se el llop. D'aquí ve la relació de sant Llop amb l'afonia. Font: XPN

Capella de Sant Isidre La capella de Sant Isidre es va veure afectada per la construcció de l’autopista del Maresme. Aquest fet va comportar que s’hagués de derruir per construir-la novament uns metres més enllà d’on s’alçava l’antiga. Ara es troba just a la plaça de Llillota. La seva estructura és moderna, però conserva l’encant d’estar situada en un paratge natural de gran bellesa, idoni per passejar i descansar. I, de fet, és aquí on any rere any se celebra el dinar de germanor per la festa de Sant Isidre, que tot i que és 15 de maig, el dinar es fa el diumenge següent. Font: Ajuntament de Santa Susanna

Capella de Mare de Deu de l'Erola Prop de Santa Eulàlia (o Sant Llop) d'Hortsavinyà, seguint amunt pel camí GR-92, trobem l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola. És un petit oratori de parets blanques que segons la tradició, servia de guia als pescadors que, en mirar les muntanyes, hi veien una petita taca blanca. L'edifici, molt senzill, és de planta rectangular amb volta semicircular. Al seu interior hi ha una fornícula amb una imatge de la Mare de Déu. Font: Pobles de Catalunya

Dates from the 18th century.... Built in honor of the only person who did not get sick during the smallpox outbreak that made everyone else sick. Erola, the name of the girl who did not get sick, and dedicated herself to healing all the sick. Believing that what this girl did was a miracle, they built this Hermitage for her.... Mara de Déu de la Erola. To this day, perfectly cared for and clean. The name Erola.... means..... Small esplanade at the top of the Mountain ⛰️😃

This church was left in the background when the population center moved towards the plain and the coast. It's not that it lost its religious importance, it's that the people left and it stayed. That's why today it has this strange air of a large place for so few people around, like an out-of-place piece that explains the change in the territory better than any sign.

Beyond the usual features, what's interesting is that it wasn't just a parish church, but a key crossroads between isolated farmhouses and forest trails. For centuries it also served as a meeting place for the foresters, who used the porch to exchange warnings about snowfalls, fires, or lost livestock. Inside, remnants of badly worn mural paintings were found, indicating that it was once more important than it appears today. The surrounding area retains that secluded and remote atmosphere that has always characterized Sant Llop.

Amidst ruins and wind, this castle holds a little-known curiosity: on one of its walls, stonemasons' marks in the shape of a cross were found. According to some historians, these are not religious symbols but rather the "signatures" of the workers who were paid per stone laid. They say each mark represented a payment. From the summit, the sea and Montseny seem closer, as if the castle still serves as a lookout, this time not for armies, but for horizons.

There's not much to say, I really liked the idea of putting a bell. It's also interesting that there's a mobile phone holder where you can take cool photos